Skip to content

Informació

Persones boniques: Som en Javier Martínez pare i els familiars de Xavi Martínez Mompart, el nen de tres anys assassinat a l’atac terrorista a les Rambles de Barcelona.

Primer de tot, volem donar les gràcies a totes les persones que ens heu donat el vostre suport d’una manera o altra. Volem dir-vos que hem sentit el vostre escalf en aquests moments durs de solitud, ens heu transmès la vostra empatia més generosa amb cada missatge de suport rebut, cada mirada, abraçada o gest. Aquesta lluita és per tots. Ara necessitem la vostra ajuda.

L’agost del 2017, ara fa tot just cinc anys, Catalunya va patir una sèrie de greus atemptats, on van morir 16 persones i van resultar ferides 29 a Alcanar, 125 a rambles, 3 Mossos de Barcelona i 12 a Cambrils. 169 en total (segons llistats d’acte de processament) que no coincideixen amb els presentats pel Ministeri d’Interior.

L’inici de la nostra lluita

La nostra lluita va començar fa gairebé tres anys. En el moment que vivim en primera persona el tracte de les diferents institucions que havien d’ajudar-nos en aquell moment, guiar-nos, aconsellar-nos, explicar-nos els procediments, etc. La resposta va ser incertesa, frustració i, per desgràcia, solitud.

En aquells moments experimentem la manca d’humanitat d’alguns periodistes que van afegir imatges doloroses i morboses a les seves publicacions, algunes institucions que es van a dormir a nosaltres de manera inadequada, algunes persones que buscaven aprofitar-se del dolor dels altres, etc. I ningú que ens guiés.

Gràcies a les nostres queixes, coneixem Robert Manrique i la UAVAT (Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme), David Torrents i moltes altres persones que ens aconsellaran en aquest món desconegut per nosaltres i que, sense saber-ho, per desgràcia, es convertiria en una forma de vida.

Arran d’anar fent preguntes, ens trobem amb respostes, algunes que no esperàvem i comencem a demanar explicacions a totes les administracions que ens van deixar.

No hi ha temps encara per parlar de totes, però aquí n’expliquem algunes.

Per què Javier Martínez comença aquesta lluita?

Explica que, hi ha dos motius principalment, encara que amb el transcurs del temps i tenint més informació encara s’ha reforçat més la lluita.

El primer impacte el vaig patir en una conversa personal al despatx del jutge que instruïa el cas de l’assassinat del meu fill, a Madrid. Acompanyat per David Torrents en aquest dur camí, la seva senyoria em va dir, textualment: “Li va demanar perdó, senyor Martínez, per no donar-li informació de l’Iman als Mossos d’Esquadra”. Una frase molt dura per a mi.

Al meu interior sorgeixen preguntes a mesura que vaig avançant i vaig rebent informació. Per què la policia nacional va visitar l’Iman de Ripoll fins a tres vegades abans dels atemptats? Per què no serà extradit després de la seva condemna a la presó de Castelló? Per què Espanya nega una comissió d’investigació, quan a tots els països de la UE s’ha dut a terme? Què es va parlar a la comissió de secrets oficials d’estat a Madrid, que les víctimes no puguem saber? Per a què ha servit la mort del meu fill i de 15 persones innocents més? Què ha millorat des d’aleshores? Ni l’atenció a les víctimes ha millorat ni volen investigar el que va passar aquell dia després de nous interrogants justificats reiteradament.

Hi ha més informació i declaracions que he de reservar per al judici i després de la mateixa. Per això decidim presentar-nos sols, amb ajuda, representant totes aquelles persones com nosaltres. Prenguem consciència que, qualsevol podria estar al nostre lloc; per això, creiem que la nostra lluita és interès comú. Saber què fallarà i què es pot millorar. Donar-li un sentit a tot el dolor viscut.

Comissió d’investigació

Demanem una comissió d’investigació, necessària per resoldre preguntes que moltes persones i en concret les víctimes ens fem, de la mateixa manera que es va realitzar a l’atemptat de Madrid de l’11M:

El resultat a la nostra petició va ser el següent:

AprovatAbstencióDenegat
Parlament de Catalunya JuntsxCat, Cup, Comuns, ERC, PSC C’s, PP 
Ajuntament de BarcelonaJuntsxCat, ERC, CUP, BCN en Comú BCN pel canvi, PSC, C’s, PP
Congrés dels Diputats a Madrid. (Rebutjada a la taula)  PSOE, C’s, VOX, PP

Podem veure, per exemple, la incongruència constant dels socialistes: Vota que sí al Parlament, no a l’Ajuntament i no al Congrés.

COMISSIÓ DE SECRETS OFICIALS DE L’ESTAT:

Ens preguntem quin dret tenen alguns diputats a la comissió de secrets oficials d’estat de rebre certa informació que les víctimes no poden disposar.

Aleshores, trobem diputats com Joan Tardà i Jordi Xuclà. Tenen dret els diputats a tenir informació que les víctimes no tenim? I per això no poder utilitzar la informació, per exemple, al judici?

Aquí podeu contemplar la constant incongruència d’informació dispersa.

Ens personem al judici

Davant la negativa constant sense explicació de crear una comissió d’investigació al costat de la informació que ens anava arribant per diferents parts, decidim personar-nos particularment al judici per demanar explicacions i contactar amb Jaume Alonso Cuevillas per la seva trajectòria i coneixement en casos similars com a advocat.

A continuació afegim alguna informació rellevant que creiem que cal investigar i que no s’ha investigat.

Aquest apartat estarà en constant actualització amb noves notícies. Actualment 18 notícies.