Informació

Persones boniques: Som en Javier Martínez pare i els familiars de Xavi Martínez Mompart, el nen de tres anys assassinat a l’atac terrorista a les Rambles de Barcelona.

Primer de tot, volem donar les gràcies a totes les persones que ens heu donat el vostre suport d’una manera o altra. Volem dir-vos que hem sentit el vostre escalf en aquests moments durs de lluita i solitud, ens heu transmès la vostra empatia més generosa amb cada missatge de suport rebut, cada mirada, abraçada o gest. Aquesta lluita és per tots.

Per continuar, necessitem la vostra ajuda.

L’agost del 2017, Catalunya va patir una sèrie de greus atemptats, on van morir 16 persones i van resultar ferides 29 a Alcanar, 125 a rambles, 3 Mossos de Barcelona i 12 a Cambrils. 169 en total (segons llistats d’acte de processament) que no coincideixen amb els presentats pel Ministeri d’Interior.

Estem actualitzant aquesta pàgina amb tota la informació sobre el cas.

2018: L’inici de la nostra lluita

La nostra lluita va començar l’any 2018. En el moment que vivim en primera persona el tracte de les diferents institucions que havien d’ajudar-nos en aquell moment, guiar-nos, aconsellar-nos, explicar-nos els procediments, etc. La resposta va ser incertesa, frustració i, per desgràcia, solitud.

Gràcies a les nostres queixes, coneixem Robert Manrique i la UAVAT (Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme), David Torrents i moltes altres persones que ens aconsellaran en aquest món desconegut per nosaltres i que, sense saber-ho, per desgràcia, es convertiria en una forma de vida.

Arran d’anar fent preguntes, ens trobem amb respostes, algunes que no esperàvem i comencem a demanar explicacions a totes les administracions que ens van deixar.

No hi ha temps encara per parlar de totes, però aquí n’expliquem algunes.

Per què Javier Martínez comença aquesta lluita?

Explica que, hi ha dos motius principalment, encara que amb el transcurs del temps i tenint més informació encara s’ha reforçat més la lluita.

El primer impacte el vaig patir en una conversa personal al despatx del jutge que instruïa el cas de l’assassinat del meu fill, a Madrid. Acompanyat per David Torrents en aquest dur camí, la seva senyoria em va dir, textualment: “Li va demanar perdó, senyor Martínez, per no donar-li informació de l’Iman als Mossos d’Esquadra”. Una frase molt dura per a mi.

Al meu interior sorgeixen preguntes a mesura que vaig avançant i vaig rebent informació. Per què la policia nacional va visitar l’Iman de Ripoll fins a tres vegades abans dels atemptats? Per què no serà extradit després de la seva condemna a la presó de Castelló? Per què Espanya nega una comissió d’investigació, quan a tots els països de la UE s’ha dut a terme? Què es va parlar a la comissió de secrets oficials d’estat a Madrid, que les víctimes no puguem saber? Per a què ha servit la mort del meu fill i de 15 persones innocents més? Què ha millorat des d’aleshores? Ni l’atenció a les víctimes ha millorat ni volen investigar el que va passar aquell dia després de nous interrogants justificats reiteradament.

Hi ha més informació i declaracions que he de reservar per al judici i després de la mateixa. Per això decidim presentar-nos sols, amb ajuda, representant totes aquelles persones com nosaltres. Prenguem consciència que, qualsevol podria estar al nostre lloc; per això, creiem que la nostra lluita és interès comú. Saber què fallarà i què es pot millorar. Donar-li un sentit a tot el dolor viscut.